Dissabte passat, la delegació de Pau de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia-Exèrcit del Poble (FARC-EP) van celebrar un roda de premsa per tal de valorar l’evolució de les converses de pau. A continuació, Llibertat.cat es fa ressó de la nota publicada per la pròpia delegació.

"Culminem avui un nou cicle de converses de pau a L’Havana (Cuba) amb avenços significatius en la construcció d’un acord al voltant del punt dos de l’Agenda referit a la Participació Política. Estem fent els primers passos en aquesta direcció.

Vam tenir en aquesta ronda el gran honor d’escoltar acadèmics experts de l’alçada intel·lectual de Víctor Manuel Moncayo, Marc Romero, Carlos Medina Gallego i Sergio de Zubiría, professors del Centre de Pensament de la Universitat Nacional i dels Andes. Dies enrere havíem escoltat les aclaridores dissertacions dels doctors Alberto Rojas Puyo i Fabio Velásquez que ens van lliurar com a inputs per a la discussió el producte de les seves idees per a la Participació Política i Ciutadana, eina indispensable per a la construcció d’un nou país.

Ens van recordar els professors que el conflicte a Colòmbia tenen causes estructurals; que aquí hi va haver un estat de setge permanent que va atropellar drets ciutadans durant molts anys, que la pau ha de ser política d’Estat perquè els eventuals acords, perdurin; que hem de buscar un model incloent de democràcia, que no acabi amb la confrontació de les idees, però que ens tregui de la guerra. Amb ells vam coincidir en la certesa que sense l’exercici de l’oposició política no hi ha democràcia, que la mobilització ciutadana és el més eficaç contrapès als grups de poder, i que els Fòrums van col·locar la veu absent de les organitzacions socials en la taula de converses i van produir les entrades de les seves pròpies demandes.

A Colòmbia hi ha un descrèdit creixent de la política, i per això estem convocant a un acord de voluntats per refundar-la i reinventar-la, perquè serveixi a tots, especialment a les majories ignorades i perquè serveixi a la pau i a la reconciliació. Perquè l’acord esdevingui veritable tractat de pau, haurà de remuntar les fronteres i les línies vermelles que travessen la possibilitat de canvis estructurals, legislatius i constitucionals. Volem que la guerra emprengui seva marxa irreversible cap a la política en un ambient de justícia social i democràcia vertadera.

Després d’aquest propòsit superior, i dret síntesi, la pau, hem presentat a consideració del país i del govern nacional 10 propostes mínimes per a la participació política per la democratització real, la pau amb justícia social i la reconciliació nacional, de les primeres cinc es deriven ja, 49 propostes, entre les que destaquem "participació política i reestructuració democràtica de l’Estat, creació del poder popular, límits a la concentració del poder públic, redisseny de l’ordre jurídic-econòmic, reforma democràtica a la justícia, reforma política democràtica i electoral, creació de la circumscripció de pau, conformació legal d’un nou moviment polític, democratització de la propietat sobre els mitjans de comunicació i enfortiment de la propietat pública estatal i comunitària, ordenament territorial per a la democratització i la participació política i social, conformació de la càmera territorial que assumeixi la veu oblidada de les regions, i convocatòria a una Assemblea Nacional Constituent, entre d’altres.

D’altra banda, volem reiterar que el tema de la veritat històrica i el de la justícia transicional que està sent considerat per aquests dies a la Cort Constitucional a instàncies del govern, fan part de l’Agenda com a components del punt cinquè, i han de ser debatuts a la taula de L’Havana i no a Bogotà. En aquestes circumstàncies l’esperada sentència del Tribunal es pot constituir en un petard contra les converses que busquen una sortida política al conflicte. Els que insisteixen a fer prevaler parcialitzats aspectes jurídics sobre l’anhel majoritari de pau, podrien estar generant innecessàriament motius per a la continuació de la guerra i la generació de noves víctimes. Aquest assumpte ha de ser resolt sense ingerències externes, sobiranament entre els colombians. El poder creador, el constituent primari, és el que té la paraula, és el que pot. Aquest sobirà pot més que el poder constituït, i és que les corts externes no han d’interferir si és una Constituent la que aconsegueix la pau.

La Constituent és la font de tota autoritat, el summun de l’autoritat del poble i expressió de la sobirania nacional. No hi ha altra sortida.

La història de la contesa colombiana no pot ser investigada, relatada, per una sola de les parts en conflicte. Ha de ser integral, abraçadora, explicant el de tots. Cal precisar la responsabilitat política de l’Estat, dels partits, de la classe dirigent. Precisar qui va ordenar assassinar a Jorge Eliécer Gaitán, l’abast de la ingerència dels Estats Units en el conflicte intern de Colòmbia, la guerra de baixa intensitat, el paper de l’Escola de les Amèriques. Establir qui van donar suport econòmicament i política a les hordes paramilitars que van assolar el país, qui o qui van dissenyar l’estratègia d’extermini del moviment polític Unió Patriòtica, qui la dels falsos positius... Per això insistim en la creació de la Gran Comissió de la responsabilitat històrica integrada per nacionals i personalitats de l’àmbit internacional, que avaluï i complementi l’informe general del grup de memòria històrica i lliuri nous inputs a taula.

Per a més rigor històric-reiterem-, s’haurà d’accedir als arxius dels organismes d’intel·ligència dels anys 40 i 50, del SIC, del DAS, de la intel·ligència de la policia i l’exèrcit i altres organismes secrets d’intel·ligència, així com a les actes dels Consells de Ministres que recullen les ordres de detenció impartides pel govern sense ordre judicial, a la llum de l’aberrant facultat que li atorgava la vella Constitució.

Hem afirmat que les víctimes són víctimes del conflicte, que l’Estat és responsable per acció o per omissió, el que va ser reconegut recentment pel President de la República, Juan Manuel Santos.

És pertinent insistir que en tots els casos on s’ha aplicat justícia transicional o marcs jurídics com el que es pretén a Colòmbia, el conflicte o les dictadures es van superar primer; el conflicte va arribar al final amb un vencedor i, els guanyadors van aplicar les seves regles del joc amb els seus governs nous i els seus aparells jurisdiccionals nous, i aquest no és el cas de Colòmbia. Aquest tema no pot tramitar unilateralment. Com està demostrat, l’Estat responsable no pot ser jutge i part per efectes d’una llei de transició, amb el pretext d’aplicar justícia a l’altra part contendent.

Finalment, volem reiterar que és el nostre anhel, que el conjunt de la societat es vinculi a les discussions i definicions sobre la pau de Colòmbia, considerant que aquest és un assumpte que afecta a tots. Dins d’aquesta perspectiva, volem convidar als partits polítics i als precandidats presidencials a L’Havana per intercanviar sobre els problemes múltiples que afecten el país, i per buscar una entesa que permeti col·locar més i més fonaments a aquesta empresa de construir la pau sobre sòlides bases de justícia social, que ens reconciliï per sempre".