Agencia Prensa Rural
Mapa del lloc Web
Suscríbete a servicioprensarural

Informe anual sobre la situació de les persones refugiades a Espanya
El 2008 el nombre de sol•licitants d’asil a l’Estat Espanyol es va reduir en un 41% en contrast a l’augment del 12% dels 51 països industrialitzats
Àgata Sol Rueda / dilluns 22 de juny de 2009
 

Per setè any consecutiu, CEAR, presenta en motiu del 20 de juny (Dia Internacional de les persones refugiades) el seu Informe anual sobre la situació de les persones refugiades.

Al 2008 el compromís de l’Estat Espanyol amb les persones refugiades va seguir retrocedint, ja que al notable descens del número de persones que van aconseguir accedir al procediment d’asil s’uneixen un índex de concessió de protecció internacional ínfims.

El 2008 amb la impermeabilització de la frontera sud espanyola, la ruta dels immigrants i els refugiats que des d’Àfrica intenten arribar a Europa es desplacen cap a Líbia i Tunissia per des d’allà intentar arribar a l’illa italiana Lampedusa. El centre de detenció d’immigrants de Lampedusa polaritza l’atenció internacional i el govern italià ha endurit de manera significativa les seves polítiques d’asil i immigració. El cas de Lampedusa és un exemple de la situació de l’asil a la UE, i està condicionada en part pel tancament de la frontera sud espanyola:

-  El progressiu tancament de la frontera sud europea des del 2006 amb la implementació del dispositiu FRONTEX i l’extrema vigilància policial de les costes marroquines i l’Àfrica Occidental no signifiquen que les migracions d’aquest continent a Europa hagin acabat, i ni molt menys que hagin desaparegut les causes que les motiven. Al contrari com sempre succeeix quan s’impermeabilitza una frontera, les persones immigrants i refugiades busquen altres rutes alternatives. Amb molt poques oportunitats per entrar a la Unió Europea de forma legal, milers de persones amenaçades per la persecució i les més greus violacions de DDHH en els seus països d’origen i de trànsit no tenen més opció que prendre les perilloses rutes de mar.

-  El 2008 només 9.181 persones van arribar en embarcacions a Canàries enfront les 31.678 del 2006, segons dades del Ministeri d’Interior. En canvi, al Centre de Permanència temporal de Lampedusa l’any passat van arribar 31.250 persones.

-  Els últims dies de març de 2009 dos vaixells amb sis-cents persones immigrants i refugiades es van enfonsar davant les costes de Líbia quan intentaven arribar a Europa. Només es van recuperar uns cent cadàvers, i centenar de persones van desaparèixer al mar. Quan les polítiques migratòries es basen en el tancament de fronteres i Europa rebutja amb menyspreu i indiferència a les persones que fugen de la misèria i les violacions de Drets Humans, qüestiona els seus propis ideals humanistes.

El 2008 el nombre de sol•licitants d’asil a l’Estat Espanyol es va reduir en un 41% en contrast a l’augment del 12% dels 51 països industrialitzats. Els 4.517 sol•licitants d’asil constitueixen la xifra més baixa des de 1989. El cas de l’aeroport del Prat de Llobregat és un clar exemple de les dificultats per accedir al procediment d’asil principalment per la manca predisposició dels funcionaris policials.

L’Estat espanyol esta a la cua dels països europeus. Al 2008 van sol•licitar asil 4.517 persones a l’Estat espanyol. Aquell mateix any 35.164 van sol•licitar asil a França, 26.000 a Itàlia, 22.530 Al Regne Unit, 19.884 a Grècia.

En definitiva, de les 222.910 peticions d’asil presentades als 27 països de l’ UE només 4.517 es van sol•licitar a l’Estat espanyol.

L’any passat el 49,22 % dels sol•licitants d’asil van ser admesos a tràmit, si bé això representa un lleuger augment del percentatge d’admissió a tràmit, persisteixen índex d’inadmissió molt elevats a persones de països com Nigèria, la Índia i Guinea. Crida l’atenció la caiguda en picat de l’admissió dels nacionals de Costa d’Ivori.

Directament relacionat amb els criteris d’admissió a tràmit de l’OAR hi ha l’enorme reducció d’un 69,88% del nombre de sol•licitants d’asil colombians a Espanya que passa de 2.497 al 2007 a 752 al 2.008, la xifra més baixa des del 2003. Al 2008 va continuar la crisi sociopolítica a Colòmbia que va seguir provocant l’exili i els desplaçaments forçós a milers de colombians/es, però molts d’ells van descartar viatjar a Espanya ja que en el 2007, per l’augment notable de sol•licitants d’asil colombians al aeroport de Barajas, el Ministeri de l’Interior va canviar els seus criteris en les resolucions d’admissió a tràmit. De tal manera que al 2007 fins al 15 d’octubre, el 60,23% dels sol•licitants van ser admesos a tràmit, i des d’aquell dia fins el 31 de desembre les admissions van caure al 16,31%

L’any passat es produeix una caiguda històrica de la protecció internacional atorgada per Espanya, perquè:

-  El Ministeri d’Interior va concedir l’Estatut de Refugiat a 151 persones, el que és la xifra més baixa des de 1995. 126 van accedir a alguna de protecció complementària, 2.289 persones se’ls va denegar l’Estatut de Refugiat, i a 2.231 persones se’ls va inadmetre a tràmit la seva petició. El 31 de desembre del 2007 vivien a l’Estat Espanyol només 2.008 persones amb Estatut de Refugiat, la nacionalitat més representada és la colombiana amb un 15’64% (314), seguida de la russa amb un 11’16% (224).

-  El 2008 va continuar denegant l’Estatut d’apatrídia als saharauis malgrat la rellevant sentència del Tribunal Suprem del 2007 i una altra posterior que avalen aquest dret.

L’any 2008, 4.820 persones de Nigèria, Colòmbia, Costa d’Ivori, Somàlia, Sudan, Bangladesh, Afganistan i Irak se’ls va denegar la protecció internacional. Països en que la violació dels drets humans són la norma. És molt greu dir-li a persones d’aquests països que menteixen o falsegen els seus relats, quan la violació dels Drets Humans és la norma i no l’excepció. No existeix cap solució per aquestes persones que es queden en situació irregular sense la possibilitat de retornar als seus països perquè allà les seves vides corren perill. Cal recordar els casos de persones refugiades que han estat assassinades a la seva tornada.

Amb aquestes xifres tan reduïdes, tant en nombre de sol•licituds com de resolucions positives, no s’entén les restriccions que el govern espanyol imposa en les condicions per sol•licitar asil. I ni es justificaria per:

-  Un l’embús en les tramitacions de les sol•licituds (el tràmit d’asil triga una mitja de 2 anys en resoldre’s)
-  Per una saturació dels serveis assignats a les persones refugiades
-  Ni per la precarietat de recursos
-  Ni molt menys per una allau de peticions que rebassin la nostra capacitat d’acollida

De fet, els Compromisos adquirits en matèria de protecció de les persones refugiades impedeixen al govern al•legar que no pot manejar aquests números.

Que any rere any disminueixin les peticions al nostre país i a la resta de països industrialitzats, podria fer pensar que disminueixen també els conflictes que originen persones refugiades.

De fet, segons dades de l’ACNUR, a finals del 2007 hi havia al món 37,4 milions de refugiats i desplaçats interns. Més del 80% de les persones refugiades estan en països del sud o països pobres, en els que no es compte amb la infraestructura i condicions per l’acollida, i de fet, molts d’ells viuen en situacions d’extrema precarietat.

Al 2007, per exemple, segons dades de l’Escola de Cultura de la Pau, es van comptabilitzar 70 escenaris en el món en el que es registrava tensions, en 57 països es van cometre greus violacions de drets humans, 43 països van sofrir crisis humanitàries, va haver-hi 30 conflictes armats i 50 països van patir desplaçaments interns.

Per tant, no disminueixin les persones que fugen dels seus països en busca de protecció internacional, sinó que pel control de fronteres als països rics aquests no poden arribar-hi i han de romandre com a desplaçats interns en els seus països o en països limítrofes als seus.

El control de fronteres no pot bloquejar l’accés al procediment d’asil d’aquelles persones que volen arribar als nostres països fugint de les violacions més greus de drets humans. Els sol•licitants d’asil no tenen cap altre porta d’entrada que la de la resta de fluxos migratoris. En totes les vies d’accés irregular a Europa hi ha persones refugiades.
Segons dades de l’ACNUR, al voltant del 75% dels que van arribar a Itàlia per Mar van sol•licitar asil, i entorn al 50% d’aquests se’ls va reconèixer com a refugiats o se’ls va concedir algun altre tipus de protecció. El 60% de les persones que van arribar a Malta se’ls va reconèixer, també, que necessitaven algun tipus de protecció.

En aquest context de crisi del dret d’asil, pensem que l’Estat espanyol no pot perdre l’oportunitat de complir amb les obligacions internacionals que va contraure amb la signatura de la Convenció de ginebra de 1951 i de ser un exemple en l’acollida de persones refugiades a la UE, per mostrar la seva solidaritat amb aquelles persones que ho necessiten i retornar el deute que té amb la comunitat internacional, especialment amb Amèrica Llatina, que va acollir, amb tot el que la paraula implica, als milers de refugiats republicans o contraris a la dictadura que s’escapaven de la guerra i la dictadura franquista.

Però contràriament a aquesta proposta, el govern espanyol va aprovar el 5 de desembre del 2008, al Consell de Ministres, el projecte de la nova llei d’asil, amb l’excusa, amb dos anys de retard, d’adequar-la a les Directives Europees sobre Asil (3 directives). El text definitiu de la llei va ser aprovat al ple del congrés dimecres passat.

Cal remarcar que la normativa europea opera amb principis de subsidiarietat i proporcionalitat, el que significa que els canvis en la Llei dels Estat han de recollir allò que es considera com a mínim en les directives europees. Els Estats tenen la competència d’aplicar la norma més favorable, per tant, la Unió Europea no obliga a l’Estat espanyol a retallar cap dret, si ho fa es perquè vol.


NOVA LLEI D’ASIL

Reconeixent el treball desenvolupat per els grups parlamentaris i la receptivitat de cara a les organitzacions socials, a diferència de d’escassa consulta en la fase ministerial, continuarem el nostre treball d’incidència de cara a que el ple del 25 de juny i el seu posterior passi al Senat

El Text finalment aprovat millora la proposta del govern hi ha avenços innegables (major intervenció de l’ACNUR en el procediment, referència al paper de la ONG’S, l’estatut dels refugiats, etc). Però com a valoració global suposa un retrocés respecte a l’actual llei en els següents aspectes:

-  Àmbit d’aplicació, s’exclou als ciutadans comunitaris, el que és entre altres coses, inconstitucional ja que una àmplia jurisprudència del Tribunal Constitucional senyala que no es pot restringir un dret reconegut afectant el seu nucli essencial. (el que contravé la definició de refugiat de la CG)

-  Queda massa àmplia la inadmissió a territori i es segueix utilitzant el concepte de tercer país segur, quan la C.G. obliga a estudiar cada cas individualment. Tota persona sol•licitant d’asil ha de poder accedir a un procediment complet i individual, perquè el dret d’asil exigeix que el cas de cada persona sigui examinat de manera individual i d’acord amb les circumstàncies personales de cada sol•licitant.
Elaborar llistats de països segurs que deixin sense ser estudiades peticions d’asil de persones provinents de determinats països és una mesura greu en primer lloc perquè hi ha nombrosos països anomenats segurs que discriminen a determinats col•lectius i aquesta és acceptada política i socialment, i alhora, el concepte de país segur és indeterminat i canviant d’acord amb els processos sociopolítics.

-  S’amplia el termini de detenció en frontera, motiu de recurs de inconstitucionalitat a la reforma de la Llei de 1994; es suprimeix la garantia de la suspensió de la expulsió en cas d’informe favorable de l’ACNUR, no sent suficient la redacció aprovada que no fa més que recordar una previsió ja existent amb caràcter general en qualsevol recursos.

-  La redacció de la tramitació d’urgència millora se’ns dubte respecte al procediment abreujat inicial, en tot cas ens semblen excessius els supòsits contemplats, ( pais segur, termini d’un mes per a sol•licitar asil i possible aplicació d’una causa d’exclusió) Es consoliden els procediments abreviats mitjançant els quals en poques hores una persona ha de provar que la seva història de persecució no és inverosímil. En el nou projecte de llei s’estableix un procediment abreviat per a qui sol•liciti asil després d’un mes des de la seva entrada en el territori o des de que es produeixin els fets que produeixin temor fundat de ser perseguit. També per aquelles persones que quan sol•licitin asil tinguin un expedient de devolució, expulsió o rebuig en frontera. Aquest segon supòsit és especialment greu per aquelles persones que arriben al nostre país per mar, en la seva majoria des d’Àfrica, que obtenen automàticament aquest expedient d’expulsió quan arriben. Per tant, estarien en inferioritat de garanties respecte a altres persones que arriben d’altres llocs del món

-  Desapareix el reexàmen a territori quan concorren noves proves que avalen la petició d’asil
És redundant i innecessària la referència que fa la llei del procediment administratiu.

-  No apareix la via diplomàtica per a sol•licita asil a les ambaixades, la reivindicació fonamental de les organitzacions social en tot el procés; un mecanisme de trasllat a la discrecionalitat dels ambaixadors com finalment recull el text aprovat no té res a veure amb d’anterior. La crisi del dret d’asil i el descens de les peticions d’asil a Espanya converteixen aquesta absència en el retrocés més significatiu de la actual llei. La supressió de la possibilitat de demanar asil a les ambaixades espanyoles amb l’excusa que a les normatives europees no s’aplica aquesta via. Quan aquesta esta inclosa a les legislacions de Bulgària, França, Holanda, Regne Unit i Suïssa, i és un dret que també s’aplica a Bèlgica, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Luxemburg i Portugal.
Alhora que és de les millor garanties d’acollir-se a la protecció internacional donades les dificultats per poder accedir al nostre país per acollir-se a l’asil.

-  La normativa comunitària estableix uns mínims a partir del que els diferents estats membres poden desenvolupar les seves normatives en aquest sentit Espanya per al seva historia i compromís al els drets humans hagués hagut de jugar un paper de major valentia i de vanguarda en la aplicació eficaç del dret d’asil, enlloc de seguir per al via restrictiva marcada per el pacte europeu d’immigració i asil aprovat l’octubre de 2008.

En aquest context davant el projecte de la Nova Llei d’Asil, CAL RECORDAR QUE:

L’Asil no és una Gràcia d’un estat, és un dret i una obligació legal. Està comprés en la Declaració Universal dels Drets Humans, en l’article 13.4 de la Constitució espanyola, en la pròpia Llei d’Asil. I en la Convenció de Ginebra, el Protocol de Nova York, en la Convenció Europea de Drets Humans i en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Alhora hi ha imperatius ètics i humanitaris per defensar el Dret d’Asil. Cal recordar que el dret d’asil és l’últim dret humà que li queda a algú després d’haver patit la violació dels seus drets més fonamentals, i que la condició de refugiat és declarativa i no constitutiva i, per tant, una persona és refugiada per allò que ha viscut no pel fet que se la reconegui com a tal. En un món convulsionant pels conflictes, tant armats com estructurals, els drets exercits i respectats, encarnats en el benestar i desenvolupament humà haurien de ser la millor herència per les generacions que vindran i l’antídot per humanitzar la globalització.